DISSABTE, 01/03/2008 - 06:00h
Netscape: punt final
AOL deixa d'actualitzar des d'avui el veter=E0 navegador d'internet
Tom Drapeau, director de Netscape.com, va anunciar el dia dels
innocents, amb un senzill apunt al seu bloc, que un dels noms amb m=E9s
hist=F2ria de la xarxa internet tenia els dies comptats: el navegador
Netscape, nascut el 1994, deixaria d'actualitzar-se. La primera data
de la mort del navegador m=E9s influent fins a la imposici=F3 de
l'Internet Explorer de Microsoft, el 1998, s'havia previst per l'1 de
febrer, per=F2 al final AOL, propiet=E0ria de Netscape, va decidir
d'allargar-ne l'agonia fins avui.
Des de l'1 de mar=E7, doncs, l'equip de Drapeau deixar=E0 d'actualitzar-ne
la darrera versi=F3 9.0 i AOL no oferir=E0 m=E9s su****t t=E8cnic del
program=
a.
La caiguda progressiva d'usuaris (0,6% de quota el desembre passat,
segons dades de Net Applications), la impossibilitat d'AOL de poder
dedicar les inversions necess=E0ries per mantenir-lo i la intenci=F3 de la
mateixa companyia de centrar-se en les activitats d'internet
finan=E7ades per la publicitat s=F3n els arguments esgrimits per Drapeau
per liquidar-lo.
Un boc=ED d'hist=F2ria
Amb gaireb=E9 quinze anys a l'espatlla no =E9s estrany que, per poc que es
grati, el nom de Netscape aparegui al darrere dels grans episodis de
la hist=F2ria d'internet. Llan=E7at oficialment el 13 d'octubre de 1994
per un equip liderat per Marc Andreessen, co-creador del primer
navegador comercial (Mosaic), Netscape va ser la primera companyia a
encendre la metxa del boom de les empreses puntcom, amb una
espectacular sortida a borsa l'agost de 1995. En paral=B7lel a l'=E8xit
borsari, que va esperonar moltes altres empreses novelles a entrar al
Nasdaq novaiorqu=E8s, aquell mateix any Microsoft va presentar
l'Internet Explorer (IE). Comen=E7ava l'anomenada guerra dels
navegadors: d'un predomini absolut del mercat el 1995 (80%), Netscape
va veure com l'agressiva pol=EDtica de Bill Gates per imposar l'IE va
donar els seus fruits i, en un marge estret d'anys, l'explorador de
Redmond ja era en el 90% dels ordinadors del planeta. I ni tan sols el
judici per les pol=EDtiques monopol=EDstiques de Microsoft (1998) no va
aconseguir capgirar la situaci=F3.
A Netscape s'imposava l'alian=E7a (17 de mar=E7 de 1999) amb un gegant
d'internet com AOL, per 4.200 milions de d=F2lars, com a =FAnica
possibilitat de plantar cara a Microsoft. Per=F2 ni aix=ED va recuperar
terreny. Calia una altra estrat=E8gia davant l'asfixiant domini
comercial de l'Explorer, que implicava l'alliberament parcial dels
codis de Netscape perqu=E8 programadors de tot el m=F3n poguessin ajudar a
desenvolupar-lo. Aquesta tasca conjunta de la comunitat de programari
lliure va possibilitar, per exemple, la constituci=F3 de la Fundaci=F3
Mozilla, el 2003, amb diners, su****t t=E8cnic i personal d'AOL. I tamb=E9
l'aparici=F3, al cap d'un any, del seu producte estrella, el Firefox
1.0, protagonista juntament amb l'incombustible IE de la segona guerra
dels navegadors. Actualment, el programa de Mozilla ja =E9s instal=B7lat
al 17% dels ordinadors connectats a internet del m=F3n, a costa
majorit=E0riament de la quota de mercat de l'IE.
Propostes per a incondicionals
Tot i que el navegador Netscape ja no s'actualitzar=E0 m=E9s i que els
seus desenvolupadors recomanen de fer el salt cap a Firefox, tamb=E9 =E9s
cert que qui estigui molt =EDntimament lligat a aquest programa
disposar=E0 d'unes quantes alternatives a partir de l'1 de mar=E7.
D'entrada, als servidors de Netscape (o d'Evolt.org) se'n podran
descarregar moltes versions (la 9.0 =E9s de fa tan sols mig any), i
alguns f=F2rums especialitzats han assegurat que continuaran resolent
els dubtes dels usuaris. I a Browser Emulator se'n poden provar les
primeres versions amb un emulador.
Una altra opci=F3, v=E0lida per als qui naveguen amb Firefox, =E9s
instal=B7lar-s'hi el tema Netstripe, que autom=E0ticament adapta
l'aparen=E7a d'aquest navegador de la Fundaci=F3 Mozilla a la de
l'=FAltima
versi=F3 de Netscape.
+ Diari de l'Escola: Browsers: Farewell to Netscape.
+ BBC News: Final goodbye for early web icon.
tornar


|