PR=D2LEG
Comen=E7ar a redactar unes mem=F2ries als vuitanta-quatre anys
i, a m=E9s, amb una salut m=E9s aviat escassa, =E9s certament una
temeritat.=
Per aix=F2, crec que em correspon d'explicar, d'antuvi,
qu=E8 em va moure a cometre-la. Intentar=E9, doncs, de fer-ho.
Retirat, com a pol=EDtic, de la vida p=FAblica l'any 1985, en finalitzar
el per=EDode constituent en el qual vaig intervenir com
a senador i, acabada la primera legislatura del Parlament catal=E0,
en la qual vaig participar com a diputat elegit com a independent
en les llistes del PSUC, pensava tornar a exercir la
meva professi=F3 d'advocat. Per=F2 el president de la Generalitat,
Jordi Pujol, m'ofer=ED la possibilitat de continuar treballant
directament
en la construcci=F3 de l'autonomia de Catalunya que
s'iniciava. Vaig acceptar-ho; i m'encarreg=E0 de crear i dirigir el
Centre d'Hist=F2ria Contem****=E0nia de Catalunya. Per tant,
des de l'any 1985 fins al 2000, que vaig complir els vuitanta
anys, vaig anar a treballar cada dia feiner amb l'autob=FAs a
aquest Centre. Aquest darrer any, per=F2, un problema de salut
m'oblig=E0 a jubilar-me oficialment. Tanmateix, superat parcialment,
tot i jubilat, vaig continuar treballant a casa meva
en el que encara era al meu abast: escriure. Fruit d'aquest treball,
fou la publicaci=F3, l'any 2003, d'un parell d'obres: Dom=E8nec
Latorre, afusellat per catalanista i Escrits en defensa pr=F2pia;
ix
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina ix
mentre que, alhora, preparava una versi=F3 ampliada de la
meva obra anterior sobre l'exili i execuci=F3 del president
Companys, que s'havia de publicar l'any 2005, amb el t=EDtol El
president Companys, afusellat, amb motiu d'escaure's el 65=E8
aniversari de la seva mort. Aquestes obres se sumaven a les
que, com a historiador no professional, havia publicat anteriorment:
L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya
(1995), Carles Rahola, afusellat (1999) i El president Tarradellas
en els seus textos (1954-1988) (1992). En l'esmentat
any 2003 estava treballant, a m=E9s, per tal d'enllestir una altra
obra sobre la repressi=F3 franquista, titulada Joan Peir=F3, afusellat,
que preveia publicar l'any 2006. I, si l'edat i la salut no
m'ho impedien, acabaria de redactar la meva obra sobre l'afusellament
de Carrasco i Formiguera a Burgos, de la qual
tenia escrita m=E9s de la meitat. Finalment, esperava tamb=E9
preparar l'edici=F3 de l'antologia del pensament de Prat de la
Riba sobre la q=FCesti=F3 nacional catalana, que tinc enllestida
des de fa temps. No pensava, doncs, escriure les meves mem=F2ries.
Pensava que amb la cessi=F3 del meu im****tant arxiu particular
a l'Arxiu Nacional de Catalunya no calia que les escriv=EDs.
Creia que era m=E9s interessant per al pa=EDs que continu=E9s
escrivint sobre altres temes d'hist=F2ria. Per=F2, l'any 2004 vaig
veure'm obligat a canviar de parer i, per tant, a modificar
radicalment
el meu programa de treball.
Aquest any, el conseller, que tan p=E8ssimament havia pilotat
la redacci=F3 i la informaci=F3 sobre el nou i desgraciat Estatut
d'Autonomia de Catalunya, pos=E0 en marxa el que denomin=E0
Mem=F2ria Hist=F2rica Democr=E0tica o, simplement, Memorial
Democr=E0tic, que acabaria concretant-se en la Direcci=F3 General
de la Mem=F2ria Democr=E0tica. Ho va fer menyspreant la
tasca i =E0dhuc l'exist=E8ncia de dues institucions oficials, que depenen
d'altres conselleries: el Museu d'Hist=F2ria Contem****=E0nia
de Catalunya i el Centre d'Hist=F2ria Contem****=E0nia
de Catalunya. M=E9s encara: envaint o duplicant m=E9s d'una vemem=F2ries
i
x
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina x
gada la tasca que ambdues institucions estaven realitzant.
Aquesta dita Direcci=F3 General de la Mem=F2ria Democr=E0tica
sorg=ED com una mena d'organisme orwelli=E0, totalitari, per=F2
d'estar per casa, com no se'n troba cap altre de semblant en
els pa=EFsos democr=E0tics.
La Mem=F2ria Hist=F2rica Democr=E0tica... Per=F2 entre les moltes
mem=F2ries existents sobre un fet, =BFquina =E9s la democr=E0tica?
Per exemple, =BFquina =E9s en el cas dels Fets de Maig de 1937, o
de la trag=E8dia de Paracuellos del Jarama, o dels sinistres camps
de treball del SIM a Catalunya, o del cop d'Estat del coronel
Casado que facilit=E0 l'entrada de les tropes franquistes a Madrid?
=BFI qui t=E9 el poder de decidir quina =E9s de totes les mem=F2ries
existents la <<democr=E0tica>>? Un fet accentua encara m=E9s el
car=E0cter orwelli=E0 d'aquesta Direcci=F3 General: ha estat creada i
dep=E8n de la Conselleria d'Interior, =E9s a dir, d'Ordre P=FAblic.
Quan a les Corts Generals de l'Estat es discutia el projecte
de Llei de la Mem=F2ria Hist=F2rica, sense l'afegit=F3, doncs, de
<<democr=E0tica>>, es publicaren alguns textos sobre aquest projecte
estatal, dels quals no em resisteixo a reproduir-ne almenys
un parell. Un =E9s del periodisa Llu=EDs Foix, publicat
el 20 de novembre de 2007 a La Vanguardia. Diu:
La ley de la Memoria Hist=F3rica es un alegato nada sutil contra el
esp=EDritu de la transici=F3n al dividir a los espa=F1oles entre buenos y
malos superando el criterio de los que abrieron el proceso
constitucional
del 1978 que pensaron en salvar la convivencia del momento
y mirar un futuro que ha tenido mucho m=E1s de positivo que
de negativo.
=C9s cert, la Mem=F2ria Democr=E0tica es pos=E0 en marxa ignorant
o silenciant l'exist=E8ncia de l'amnistia general que comprenia
ambdues parts enemigues, que tant cost=E0 d'aconseguir, i de la
Reconciliaci=F3 Nacional que el PSUC --i amb el PCE-- preconitz=E0
des de mitjan anys cinquanta i que a la Transici=F3 s'apr=F2leg
xi
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina xi
consegu=ED de convertir en realitat. Una Reconciliaci=F3 Nacional
que jo havia tingut l'honor de proposar p=FAblicament quan
el 1947 se celebraren les festes de l'Entronitzaci=F3 de la Mare
de D=E9u de Montserrat. =C9s evident que el nou organisme ha
ignorat o silenciat que, a la Transici=F3, els dirigents dels partits
pol=EDtics i excombatents d'una i altra banda pactaren que
els pol=EDtics es dedicarien a treballar per al present i futur del
pa=EDs, mentre que la hist=F2ria del passat quedava en mans dels
historiadors. =BFCom es pot oblidar que, en la sessi=F3 inaugural
de les primeres Corts Generals elegides democr=E0ticament,
un dels llocs de la presid=E8ncia era ocupat per Dolores Ibarruri
i que el cap del govern era l'antic secretari del <<Movimiento
>> i que era rei una persona que havia jurat fidelitat al r=E8gim
franquista? Assistir a aquesta sessi=F3 fou un dels moments m=E9s
emotius que he viscut en la meva llarga vida pol=EDtica: combatents
d'ahir, d'una i altra banda, decid=EDem de superar el trauma
de la guerra fratricida, de reconciliar-nos i d'establir una
perdurable conviv=E8ncia pac=EDfica.
L'altre text procedeix d'un article de l'historiador madrileny
Santos Juli=E0, publicat al diari El Pa=EDs, el 6 de juliol de
2006, titulat Memorias en lugar de memoria, el par=E0graf final
del qual diu:
Reconocimiento moral de todas las v=EDctimas de la Guerra Civil y
de la dictadura; esa es la =FAnica declaraci=F3n pol=EDtica posible sobre
el=
pasado. **** lo dem=E1s, mejor ser=E1 al cuidado de la sociedad y fuera
del manejo instrumental de los pol=EDticos la tan asendereada memoria
hist=F3rica; mejor olvidarse de centros de la memoria y dotar con
mayores medios archivos y bibliotecas; mejor renunciar a un relato
consolador sobre el pasado y favorecer el conocimiento y los debates
sobre la historia. Y si, a la vista del tumulto, es imposible pasarse
de una ley, mejor el plural que el singular: una ley de
memorias hist=F3ricas, ****que, las personas, que son los =FAnicos sujetos
dotados de esa facultad, las memorias son muchas y casi siempre
conflictivas.
mem=F2ries i
xii
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina xii
Totalment d'acord.
He de dir que entristeix constatar que algunes de les propostes
i realitzacions del Memorial Democr=E0tic recorden les
del memorial franquista que v=E0rem haver de patir --la gent
de la meva edat--, sobretot en els primers anys del r=E8gim totalitari.
Un memorial, aquest, que tingu=E9 dues grans expressions:
la construcci=F3 i exist=E8ncia del Memorial del Valle de
los Ca=EDdos, amb el seu centre d'estudis, i la famosa campanya
Veinticinco a=F1os de paz. Uns anys que els promotors i directors
del Memorial Democr=E0tic, per la seva edat, han tingut la sort
de no patir.
Un fet m=E9s a tenir en compte: el conseller promotor del
projecte de la Mem=F2ria Hist=F2rica Democr=E0tica, mancat de
coneixements hist=F2rics suficients i mal *****sorat, va inspirarse,
en fer la proposta, en els museus o memorials que existeixen
en el m=F3n dedicats a recordar l'Holocaust jueu, ignorant
que, en el nostre cas, hi ha una gran difer=E8ncia, car abans de
patir-se la terrible repressi=F3 franquista de la postguerra, hi
hagu=E9 una dur=EDssima guerra civil, en la qual en ambdues zones
es cometeren grans barbaritats.
Tenint en compte aquest fet, en el pr=F2leg de les meves
obres Dom=E8nec Latorre, afusellat per catalanista (2003) i El president
Companys, afusellat (2005) vaig proposar que, deixant
en mans dels historiadors el tema de la guerra civil, es form=E9s
una comissi=F3 de juristes i historiadors de reconegut
prestigi que elaboressin un ampli informe sobre la repressi=F3
de la postguerra, obra exclusiva de Franco, durant la qual es
cometeren milers de crims contra la humanitat. Aquest informe
--vaig escriure-- seria l'acta d'acusaci=F3 que s'hauria
hagut de presentar davant un Tribunal Penal Internacional
al seu dia i que, en no ser possible de fer-ho, ara es presenta
davant l'opini=F3 p=FAblica catalana, espanyola i internacional:
Franco, criminal de guerra; Franco, autor d'innombrables
crims contra la humanitat. Malgrat el temps transcorregut,
pr=F2leg
xiii
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina xiii
la meva proposta no ha merescut p=FAblicament la m=E9s petita
atenci=F3.
Em dol, per=F2 tinc el deure de dir-ho: l'exist=E8ncia i l'actuaci=F3
a Catalunya d'aquest dit Memorial Democr=E0tic, que
disposa de centenars de milers d'euros, i que t=E9 el projecte de
construir un gran edifici, on radicar=E0 la seva seu, pressupostat
en milions d'euros, =E9s un aut=E8ntic esc=E0ndol, silenciat, per=F2
esc=E0ndol.
=C9s davant d'aquesta situaci=F3, que s'iniciava l'any 2004,
que vaig comen=E7ar a escriure les meves mem=F2ries, en les
quals, enfront de la <<Mem=F2ria Democr=E0tica>> exposo modestament
la mem=F2ria que he conservat de la complex=EDssima
hist=F2ria de Catalunya, que he viscut dels anys vint en=E7=E0.
I em pregunto: aquestes meves mem=F2ries =BFs=F3n <<Mem=F2ria
Democr=E0tica>>?
M'ha estat possible de redactar-les, a partir dels meus
vuitanta-quatre anys, perqu=E8 sortosament tinc una bona
mem=F2ria i, a m=E9s, perqu=E8, malgrat que una part del meu arxiu
particular fou destru=EFda un parell de vegades, per tal d'evitar
que caigu=E9s a les mans de la policia franquista, he conservat
una bona base do***ental que he pogut consultar.
Evidentment, tot i l'esfor=E7 que he fet per ser el m=E0xim exacte
en la meva relaci=F3, =E9s possible que hagi com=E8s algun error.
Naturalment, si m'=E9s assenyalat, estic disposat a corregir-lo
en el seg=FCent volum d'aquestes mem=F2ries.
Vaig acabar de redactar aquest primer volum a finals de
2007 i escric aquest pr=F2leg a principis de 2008. Un any,
aquest, durant el qual s'escaur=E0 el setant=E8 aniversari de fets
molt im****tants en la meva vida, a algun dels quals es refereix
aquest volum. =BFCom puc oblidar que el mes d'abril d'enguany
es complir=E0 el setant=E8 aniversari de la meva marxa al
front, amb els meus companys de la lleva del 1941, dita del
Biber=F3? D=E9u meu! Que pocs serem els antics combatents de
la lleva supervivents que podrem recordar-ho. Com ha passat
mem=F2ries i
xiv
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina xiv
el temps... Enguany far=E0 tamb=E9 trenta anys dels fets de la
Transici=F3, molts dels quals s=F3n ignorats o mal coneguts per
la majoria dels pol=EDtics de les joves generacions. Trenta anys
far=E0 de la sessi=F3 del Senat en qu=E8 tots els senadors, de la dreta
a l'esquerra, aprov=E0rem la proposta de reconeixement dels
drets dels mutilats de l'ex=E8rcit republic=E0, impulsada per l'Entesa
dels Catalans. I tots dempeus aplaud=EDrem aquella acci=F3
de reconciliaci=F3 i de conviv=E8ncia. Una sessi=F3 fortament emotiva.
Inoblidable. En el debat, vaig pronunciar unes paraules
que, lamentablement, davant el com****tament d'alguns dels
n=E9ts i fills dels combatents d'ahir, avui tornen a tenir actualitat:
<<No habr=E1 democracia en este pa=EDs hasta que exista una
aut=E9ntica reconciliaci=F3n y la aut=E9ntica reconciliaci=F3n debe
fundamentarse precisamente en la reconciliaci=F3n sincera entre
los que combatimos un d=EDa en uno y otro bando>>. Cal que
recordi que sota el r=E8gim franquista era del tot ignorada
l'exist=E8ncia dels mutilats de l'ex=E8rcit republic=E0. No existien
oficialment. El com****tament de Franco envers els mutilats
republicans fou un dels crims m=E9s repugnants que comet=E9.
Acabo la redacci=F3 d'aquest pr=F2leg quan estic a punt de
complir vuitanta-vuit anys. D'aquests, una quarantena --pr=E0cticament
la meitat-- els he hagut de viure sota r=E8gims espanyols
que han perseguit la identitat nacional de la meva p=E0tria,
amb el prop=F2sit de convertir-la en una regi=F3 subordinada a la
nacionalitat majorit=E0ria de l'Estat espanyol, que t=E9 la capital a
Madrid. Una quarantena d'anys en qu=E8 he hagut d'esmer=E7ar
esfor=E7os i sacrificis per gaudir d'all=F2 m=E9s elemental --llengua
pr=F2pia i identitat nacional pr=F2pia-- que els altres pobles tenen
sense que ning=FA els ho discuteixi. En desapar=E8ixer el
franquisme, amb la transici=F3 a la democr=E0cia, va semblar que
la situaci=F3 canviaria i que seria possible que les diferents nacions
que componen l'Estat espanyol visquessin pac=EDficament,
respectant-se les seves identitats i parles. Han transcorregut
trenta anys, i aquesta esperan=E7a est=E0 essent decebuda.
pr=F2leg
xv
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina xv
Tornen a apar=E8ixer els brutals atacs contra Catalunya, la seva
identitat nacional, el seu idioma i la seva economia. Es torna
a sembrar l'odi contra Catalunya. En molts moments em
sembla llegir i escoltar textos anticatalans d'ahir, dels temps
de Franco i de m=E9s enrere. No ens enganyem: l'ofensiva actual
t=E9 un objectiu clar: aprofitar la globalitzaci=F3 per anihilar
la naci=F3 catalana en un termini relativament breu. No em correspon
evidentment de parlar d'aquest tema aqu=ED. Per=F2 s=ED
d'advertir del perill de mort que assetja la naci=F3 catalana. La
lectura d'algunes p=E0gines d'aquesta obra pot ser =FAtil en aquestes
hores dif=EDcils.
Acabo: mancat del m=E9s m=EDnim secretariat i amb dificultats
de despla=E7ament, he tingut la sort de comptar amb el su****t
de l'escriptor i amic Josep Poca. =C9s just, doncs, que li
doni p=FAblicament les gr=E0cies.
josep benet
Barcelona, gener de 2008
mem=F2ries i
xvi
016-Memories I 25/2/08 17:11 P=E1gina xvi
|
