Not=EDcies
GR=C0CIES A L'ESPERIT VIATGER DELS CATALANS A MOLTS PA=CFSOS S' HI PARLA
CATAL=C0
30.03.2008 - 19:35
"En catal=E0 pel m=F3n"
Els catalans viatgem tant, que la gent de molts pa=EFsos arriba a parlar
el nostre idioma
MANUEL CUY=C0S.
Si es vol sentir parlar en catal=E0, s'ha de sortir a l'estranger. Ho
dic als hipocondr=EDacs de la llengua, aquells que si un dia pugen al
metro i nom=E9s hi senten parlar en castell=E0 conclouen que el catal=E0
s'ha mort o que si nom=E9s hi senten un sol passatger que parla en
catal=E0 diuen que el catal=E0 nom=E9s t=E9 vida per vint anys, posem-ne
vin=
t-
i-cinc. L'estranger serveix per demostrar que els catalans viatgen
molt i que el catal=E0, la llengua catalana, t=E9 una gran vivacitat i
molts anys al davant. Tamb=E9 hi sents parlar castell=E0, per=F2 et penses
que =E9s de Zamora, mai de Bellvitge o de Pedralbes. Viatjar cansa, per=F2
=E9s reconstituent.
Si el viatge a l'estranger t=E9 com a destinaci=F3 un pa=EDs
subdesenvolupat=
o -per no ofendre- en vies de desenvolupament, llavors no =E9s que
parlin en catal=E0 els catalans de pas, sin=F3 que hi parla tothom,
sobretot a les botigues. La gana i la conseg=FCent necessitat de
comerciar espavilen molt. No =E9s perqu=E8 s=ED que la Torre de Babel es
va
aixecar en un pa=EDs amb una forta tradici=F3 comercial ex****tadora i
im****tadora.
Jo, que tinc el costum de parlar en catal=E0 amb tothom, aqu=ED per
naturalitat i a fora perqu=E8 no s=E9 res m=E9s que se m'entengui m=E9s,
m'h=
e
fet un tip de practicar-lo al pa=EDs situat a molts quil=F2metres de
dist=E0ncia que aquesta Setmana Santa he visitat. Els taxistes, els
dependents de tots els basars i els cambrers de tots els caf=E8s aix=ED
que em sentien articular paraula no dir=E9 que entaulessin amb mi una
conversa fluida, per=F2 s=ED que immediatament em donaven el bon dia o la
bona nit, em ponderaven alguna excel=B7l=E8ncia de la Rambla de Barcelona,
em cantaven una havanera, m'enumeraven els jugadors del Bar=E7a o em
deien el resultat del Bar=E7a contra el Val=E8ncia, que em sembla recordar
que va ser de tres a dos a favor del Val=E8ncia. <<Barcelona =E9s bona si
la bossa sona>>, <<Visca Catalunya>>, i coses aix=ED. Tres persones
diferents em van explicar amb tota cordialitat i com si ens
conegu=E9ssim de tota la vida, el mateix acudit:
<<Sabeu per qu=E8 els catalans teniu el nas tan gros? Perqu=E8 l'aire =E9s
gratis.>> I vinga riure. Vaig con=E8ixer un guia tur=EDstic nadiu que
sense
haver estat mai a Catalunya, nom=E9s per haver acompanyat molts turistes
catalans, parlava el catal=E0 com vost=E8 i com jo, i que per explicar una
alian=E7a entre un d=E9u primitiu i un altre va posar d'exemple el pacte
de governabilitat que un dia van subscriure Felipe Gonz=E1lez i Jordi
Pujol. Vaig veure tamb=E9 una botiga de sand=E0lies retolada en catal=E0.
Les faltes d'ortografia hi abundaven, per=F2 tamb=E9 en fan els alumnes
que surten a l'informe PISA.
Aix=F2 als bars, als taxis i al carrer. Dintre dels hotels, sobretot si
s=F3n d'una cadena internacional, tot canvia. Als hotels es parla angl=E8s
i nom=E9s angl=E8s. Ni catal=E0 ni castell=E0 ni franc=E8s ni alemany ni
jap=
on=E8s
ni tan sols l'idioma propi del pa=EDs. Angl=E8s. Es veia d'una hora lluny
que el noi que em servia el te del mat=ED tenia unes ganes terribles de
dir <<bon dia>> i de dir <<te>> en el seu idioma, ni que fos per descansar
de la cosa que en aquest m=F3n m=E9s cansa, que =E9s parlar una llengua
que
no =E9s la teva. Aquest noi, si no fos que estava controlat pel ma=EEtre,
hauria sortit al carrer quan jo hi sortia, s'hauria descordat el coll
encarcarat de la casaca, se m'hauria abra=E7at i despr=E9s de dir <<te>>
com=
ho sap dir des de petit, m'hauria recitat La vaca cega per airejar-se
de tant angl=E8s imposat. Els hotels de categoria dels pa=EFsos
subdesenvolupats o en vies de desenvolupament consideren els idiomes
que no s=F3n l'angl=E8s com consideraven el catal=E0 les escoles d'abans o
les escoles franceses sempre.
Quan jo era petit, recordo que moltes nenes de la meva edat volien ser
hostesses d'aviaci=F3. La professi=F3 d'hostessa a=E8ria tenia molt
d'atractiu perqu=E8 era la manera de viatjar quan ning=FA no viatjava.
Algunes noies que van aconseguir enfocar la vocaci=F3 m'explicaven que
el principal escull dels estudis que havien de seguir era
l'aprenentatge de l'angl=E8s. Jo agafo avions i sempre em pregunto quina
utilitat t=E9 el coneixement de l'angl=E8s entre el personal a bord si
sempre callen i no diuen res o tot el que arriben a dir =E9s hola i ad=E9u
o caf=E8 i te com els cambrers dels hotels, i si la majoria de
passatgers no el saben. L'angl=E8s de les hostesses dels avions =E9s com
l'armilla salvavides situada sota el seient. Hi =E9s per si de cas. Un
dia els passatgers potser haurem de fer =FAs de l'armilla i saltar a
l'aigua, sempre que l'avi=F3 en aquell moment sobrevoli massa l=EDquida,
ben ent=E8s. Suposo que en aquella cir***st=E0ncia les hostesses algunes
instruccions donaran. Em sembla molt que els que anem pel m=F3n nom=E9s en
catal=E0 ens ofegarem.
Informa: EL PUNT
|
