DIMARTS, 08/04/2008 - 20:00h
'Sastipen th=E0j mestipen'
Imatge gran de la noticia
Avui us diem 'salut i llibertat' en roman=F3-cal=F3 perqu=E8 els gitanos
celebren el Dia Internacional del Poble Rom, en record de la data del
primer Congr=E9s Gitano Internacional, que es va fer el 8 d'abril de
1971 a Londres. La diada commemora tant l'=E8xode inicial i els
avantpassats dels gitanos com tamb=E9 l'=FAltima gran persecuci=F3 contra
aquest antic poble n=F2mada: l'assassinat de mig mili=F3 de gitanos als
camps de concentraci=F3 nazis, a la segona guerra mundial. Sense dades
oficials, es calcula que hi ha entre dotze i quinze milions de gitanos
al m=F3n, la majoria dels quals a Europa. Al nostre pa=EDs, n'hi ha 80.000
al Principat, 60.000 al Pa=EDs Valenci=E0, m=E9s de 10.000 a les Illes i
uns=
quants milers a Catalunya Nord, sobretot a la capital del Rossell=F3,
Perpiny=E0.
Gr=E0cies a evid=E8ncies ling=FC=EDstiques i gen=E8tiques se sol situar
l'or=
igen
del poble gitano al nord-oest de l'=CDndia, d'on probablement va sortir
el segle X cap a ponent. El segle XIV ja el trobem establert als
Balcans i a la primeria del XV una nova onada migrat=F2ria el va dur a
l'Europa central i occidental. El primer do***ent de la pres=E8ncia
gitana al nostre pa=EDs data de 1425. El fet d'=E9sser n=F2mades els va
ajudar a escampar-se per tots els racons del continent europeu i a
passar, m=E9s endavant, a terres americanes, per=F2 tamb=E9 s'ha
assenyalat
sovint com un factor que n'ha dificultat la integraci=F3 a les societats
d'acollida. Cal dir, amb tot, que aquestes societats tampoc no els
l'han facilitada gens, at=E8s que han convertit els gitanos en v=EDctimes
permanents de persecucions i vexacions. A l'edat mitjana molts pa=EFsos
europeus van dictar lleis discriminat=F2ries, i en ple segle XX els
nazis van intentar-ne l'extermini.
De l'=CDndia, els gitanos se'n van endur una llengua d'origen
indoeuropeu, el roman=F3, que actualment presenta unes quantes variants
regionals. A la pen=EDnsula Ib=E8rica, la llengua roman=ED s'ha perdut,
tot
i que hi ha intents recents de reconstruir-la i revitalitzar-la basant-
se en el cal=F3, un vocabulari d'uns quants centenars de paraules
derivades del roman=F3 que encara es conserven entre els gitanos
ib=E8rics. Moltes d'aquestes paraules, de fet, s'han incor****at al
catal=E0, tal com es pot comprovar a les obres de Juli Vallmitjana.
Aquesta setmana, per cert, la iniciativa Cada dia un mot es dedica a
enviar als seus subscriptors paraules catalanes d'origen cal=F3, com la
d'avui: mui. I dem=E0 al vespre, al CCCB de Barcelona, es far=E0 un debat
al voltant de la llengua gitana al Principat i al m=F3n.
La commemoraci=F3 del Dia Internacional del Poble Gitano, sobretot a
partir de la d=E8cada de 1990, ha ajudat a visualitzar un poble massa
sovint bandejat i marginalitzat. En pocs anys han aparegut nombroses
iniciatives locals i internacionals per millorar les condicions de
vida de les comunitats gitanes i valoritzar-ne la cultura, per mitj=E0
de la creaci=F3 d'institucions (com l'European Roma Rights Center,
l'Institut de Cultura Gitana espanyol i un llarg etc=E8tera), l'aparici=F3
de mitjans de comunicaci=F3 (RomNews, Roma Press Center, Romea TV...),
l'elaboraci=F3 d'informes (com els del Banc Mundial o el Consell
d'Europa) i l'aprovaci=F3 de resolucions institucionals com la de la
Uni=F3 Europea el 2005, on amb l'ampliaci=F3 cap a l'est els gitanos han
passat a constituir una de les principals minories. L'any passat, el
Parlament de Catalunya tamb=E9 va recon=E8ixer p=FAblicament la
persecuci=F3=
i
el genocidi del poble gitano i es va comprometre 'a treballar perqu=E8
s'apliquin pol=EDtiques incloents, efectives i decidides amb l'objectiu
d'aconseguir la igualtat d'o****tunitats dels membres del poble gitano
a Catalunya i el reconeixement i el manteniment dels seus trets
culturals i identitaris'.
Podeu trobar un bon grapat de recursos sobre el poble rom al nostre
pa=EDs en aquesta secci=F3 de Nosaltres.cat.
GELEM, GELEM
A m=E9s de la diada internacional, al congr=E9s de Londres de 1971 tamb=E9
es va institucionalitzar l'himne del poble rom, el 'Gelem, gelem', i
la bandera, amb una franja blava a la part superior, que representa el
cel, una altra de color verd a la inferior, que representa el camp, i
una roda de carro al centre, que simbolitza la llibertat del poble
gitano, repartit per tot el m=F3n.
|
