Not=EDcies
LA FUNDACI=D3 RAMON LLULL D=D3NA PASSA****T ANDORR=C0 ALS PA=CFSOS CATALANS
09.04.2008 - 11:38
"La Fundaci=F3 Ramon Llull d=F3na passa****t andorr=E0 als Pa=EFsos
Catalans"=
JOAN ANTONI GUERRERO
Deslliurats de la cotilla de l'estat espanyol, Andorra, Catalunya i
les illes Balears han signat els estatuts de la Fundaci=F3 Ramon Llull,
amb seu al principat pirinenc, el primer instrument internacional per
a projectar la llengua i la cultura catalanes a tot el m=F3n sense
passar pel ministeri espanyol.
Andorra, Catalunya i les illes Balears van escenificar la setmana
passada a Ordino el comprom=EDs d'unitat catalana amb vista a la
projecci=F3 exterior de la llengua i la cultura catalanes, amb l'acte de
creaci=F3 de la Fundaci=F3 Ramon Llull, organitzaci=F3 de car=E0cter
internacional amb seu social a Andorra. Amb tot, aquest comprom=EDs s'ha
de materialitzar ara en q=FCestions pr=E0ctiques a partir de
l'aprofitament de la condici=F3 d'estat sobir=E0 que t=E9 Andorra i que
posa=
a l'abast dels territoris de parla catalana. L'objectiu? Arribar m=E9s
enll=E0 d'on s'ha arribat fins ara, cadasc=FA per la seva banda. Aix=F2 va
quedar pal=E8s en els parlaments del ministre de Cultura andorr=E0, Juli
Minoves, i els dos vice-presidents de la nova fundaci=F3: el vice-
president catal=E0, Josep-Llu=EDs Carod-Rovira, i el conseller de la
presid=E8ncia balear, Albert Moragues.
El Principat d'Andorra t=E9 la voluntat d'imprimir a la fundaci=F3 un
car=E0cter totalment apol=EDtic. D'aquesta manera, Minoves va recordar que
"les ****tes s=F3n obertes" per a integrar en aquesta instituci=F3
internacional les organitzacions de qualsevol territori de parla
catalana que vulgui treballar en la mateixa direcci=F3. Aix=ED doncs, i
d'acord amb la vocaci=F3 apol=EDtica del nou instrument, es va convidar a
participar-hi institucions del Pa=EDs Valenci=E0, Catalunya Nord i
l'Alguer, on ja hi ha organismes que han mostrat inter=E8s a adherir-se
al projecte, que neix amb la voluntat d'anar m=E9s enll=E0 dels aspectes
pr=F2piament culturals i incidir en la dimensi=F3 econ=F2mica. Tant
Minoves
com Carod-Rovira van parlar d'un projecte "modern" que vol trobar "un
espai per al catal=E0 en els mercats internacionals". De fet, per a
Carod-Rovira, "avui dia res no es pot concebre sense tenir en compte
el mercat". I aquest =E9s un dels pensaments que guiar=E0 l'acci=F3 de
govern d'aquesta nova fundaci=F3, presidida pel cap de govern d'Andorra,
Albert Pintat.
Aix=ED doncs, a efectes pr=E0ctics, la nova organitzaci=F3 adre=E7ar=E0
els
esfor=E7os a conciliar cultura catalana i "progr=E9s econ=F2mic", segons
que=
va afirmar Carod-Rovira, amb refer=E8ncia a les o****tunitats que s'obren
a la llengua i a la cultura catalanes a tot el m=F3n. A aquest fet tamb=E9
hi contribuir=E0 la gran demanda d'ensenyament de catal=E0 a l'exterior,
que amb el temps, i a trav=E9s de la fundaci=F3, ampliar=E0 l'oferta.
L'objectiu =E9s augmentar el nombre de lectorats de catal=E0 en
universitats de tot el m=F3n, que actualment =E9s de 162. Andorra ja va
anunciar que, a banda del lectorat que t=E9 a Praga, ben aviat veur=E0 la
llum una nova pla=E7a en un centre universitari dels Estats Units. El
principat pirinenc, aprofitant la condici=F3 d'estat sobir=E0, tamb=E9
posar=E0 a disposici=F3 dels objectius de la fundaci=F3 les delegacions
diplom=E0tiques que t=E9 a diverses capitals europees i nord-americanes.
Actualment aquestes seus ja s=F3n utilitzades com a punt de difusi=F3 de
la cultura andorrana.
Prestigi d'estat al catal=E0. La idea de crear aquesta fundaci=F3 va
sorgir arran de la participaci=F3 d'Andorra i les illes Balears a la
Fira de Frankurt. Les bases per al nou instrument s'havien posat mesos
enrere, en una cimera de tots tres governs al santuari de Cura a
Mallorca, i el cicle es va tancar finalment a Andorra la setmana
passada. "Aquest =E9s un bon moment per a la nostra cultura", va dir
Minoves, "perqu=E8 tots plegats treballem per a atorgar a la nostra
llengua el prestigi d'estat que es mereix". El ministre andorr=E0 va
voler deixar de banda especialment qualsevol difer=E8ncia pol=EDtica per
posar =E8mfasi en el car=E0cter perenne de la instituci=F3, cridada a
defensar la cultura comuna dels territoris de parla catalana al marge
de qualsevol nova orientaci=F3 pol=EDtica que puguin prendre els governs
respectius. Hi ha en joc, segons Minoves, la llengua i els trets
identitaris que agermanen els diversos pa=EFsos. En aquest sentit va
recordar l'exemple d'Andorra on, malgrat que el catal=E0 n'=E9s l'idioma
oficial, l'=FAs social se situa en un 29%. Carod-Rovira, en q=FCesti=F3
ling=FC=EDstica, va admetre que caldria convertir el catal=E0 en un
instrument que fes fluir amb facilitat "l'ascensor social" als
diferents territoris catalans, de manera que els nous parlants de la
llengua trobessin profit=F3s el coneixement del catal=E0 i poguessin
arribar a identificar-s'hi. Dotar d'utilitat l'idioma =E9s, doncs, un
dels objectius primordials de la Fundaci=F3 Ramon Llull.
Esquivar Espanya. La impossibilitat d'inscriure Andorra al consorci de
l'Institut Ramon Llull (IRL), sotm=E8s a dret espanyol, ha condu=EFt a
aquesta f=F3rmula que sembla donar m=E9s embranzida a qualsevol iniciativa
que hagu=E9s pogut emprendre abans en solitari el consorci catal=E0.
"Aquesta fundaci=F3 -va assenyalar Minoves- es fa amb l'objectiu de
poder incor****ar Andorra a tots els esfor=E7os, per=F2, a m=E9s, cal
destacar que el Principat =E9s un territori neutral, que pot servir de
lloc d'encontre dels diversos territoris de parla catalana que tenen
la llengua catalana com a pr=F2pia." Els municipis valencians que van
anar a Frankfurt, i institucions de l'Alguer i de Catalunya Nord ja
han mostrat inter=E8s a afegir-s'hi. La ****ta tamb=E9 queda oberta per al
Pa=EDs Valenci=E0, segons que van expressar a l'un=EDson Minoves, Carod-
Rovira i Moragues en l'acte fundacional.
D'una altra banda, el vice-president de la Generalitat de Catalunya,
Josep-Llu=EDs Carod-Rovira, va manifestar que el naixement de la
fundaci=F3 =E9s nom=E9s la part visible "d'una hist=F2ria d'=E8xit, de
confian=E7a, seriositat, voluntat i ambici=F3", que va arrencar a la Fira
del Llibre de Frankfurt, experi=E8ncia que ha servit per a "teixir un
espai de complicitat absoluta", concretat amb la declaraci=F3 del
santuari de Cura, on es van fixar les bases de la fundaci=F3.
Amb el model de Frankfurt al cap, ara els membres de la nova fundaci=F3
pensen a repetir l'experi=E8ncia a la Biennal de Ven=E8cia que es far=E0
l'any vinent. Andorra ja ha comen=E7at a moure els fils i ben aviat
t=E8cnics del Ministeri de Cultura aniran a la ciutat italiana per fer
una visita t=E8cnica al pavell=F3 que podrien llogar amb vista a la gran
cita de l'art. Minoves va manifestar que participar-hi =E9s una voluntat
del govern andorr=E0 i que amb la Fundaci=F3 Ramon Llull es podr=E0
establir=
alguna mena de "coordinaci=F3", si b=E9 no va detallar m=E9s. Carod-Rovira
havia anunciat a la Fira de Frankfurt que Catalunya hi seria
convidada. A Andorra, per=F2, no va avan=E7ar m=E9s detalls d'all=F2 que
hav=
ia
revelat Minoves, tot i que va deixar entendre que Catalunya podria
anar a la Biennal dins la fundaci=F3.
La fundaci=F3, que presideix el cap de govern andorr=E0, t=E9 la seu
institucional a Andorra, provisionalment al Ministeri de Cultura, si
b=E9 el ministre va dir que es buscar=E0 un empla=E7ament "emblem=E0tic"
durant aquests mesos vinents. La base d'operacions continuar=E0 essent
la seu de l'IRL a Barcelona, segons que va garantir Carod-Rovira. De
fet, inicialment la direcci=F3 de l'ens l'exercir=E0 el director de l'IRL,
Josep Bargall=F3. La instituci=F3 s'ha creat amb un capital fundacional de
100.000 euros, 35.000 dels quals els a****ta Andorra i 65.000 el
consorci de l'IRL. Per una altra banda, Moragues va manifestar que les
illes Balears tornaran a l'IRL d'aqu=ED a dos mesos, temps necessari per
a efectuar els canvis legals que ho facin possible. El pol=EDtica balear
va afegir que des del seu govern hi ha plena identificaci=F3 amb els
objectius de la nova fundaci=F3, perqu=E8 la intenci=F3 =E9s "desterrar
les
estrat=E8gies d'enfrontament a partir de la llengua i el fer bandera del
biling=FCisme excloent".
Informa: EL TEMPS
|
