Not=EDcies
PROFESSIONALS DE TELEVISI=D3 QUE DESCONEIXEN UN M=CDNIM DE CATAL=C0
13.04.2008 - 18:18
"Quina mandra!"
MARGARIDA BASOLS
A la facultat estem fent endre=E7a dels plans d'estudi i reproduint un
cop m=E9s la vella discussi=F3 sobre la prioritat de la forma o del
contingut. =C9s a dir, sobre la necessitat d'ensenyar els elements que
fonamenten i constitueixen l'actualitat o d'incidir en la manera com
s'han d'explicar. En realitat, la pregunta clau =E9s: els periodistes
han de saber de qu=E8 parlen o han de saber comunicar all=F2 de qu=E8
parlen?
Per mi, la resposta =E9s ben clara. I segurament per vost=E8s tamb=E9:
totes=
dues coses. L'una sense l'altra no t=E9 sentit. Una persona que
comprengui molt b=E9 la correlaci=F3 de forces als Balcans per=F2 que no
se
s=E0piga fer entendre no podr=E0 ser un bon comunicador. I alg=FA que
s'expliqui molt i molt b=E9, que tingui una ret=F2rica afilada, articuli
els sons amb encert i lligui els mots normativament, per=F2 que parli
per no dir res, tampoc no ho ser=E0. Doncs b=E9, aix=F2 que vost=E8s i jo
tenim tan clar no sembla que tothom l'hi tingui. I m'ho fa pensar
algun mitj=E0 de comunicaci=F3 que aposta clarament pel domini dels
continguts menystenint la forma d'una manera escandalosa.
Nom=E9s aquesta decisi=F3, esbiaixada al meu entendre, pot justificar, per
exemple, que un programa d'una televisi=F3 local sobre cinema sigui
redactat i locutat per un professional que desconeix el m=EDnim exigible
de llengua catalana. Vaja, que a primer de carrera el suspendr=EDem
directament. I no parlo nom=E9s d'algun error escadusser; sin=F3 d'una
locuci=F3 que no inclou ni una vocal oberta ni una essa sonora, que no
articula el so de la ella adequadament i que t=E9 una entonaci=F3
totalment estranya. El professional en q=FCesti=F3, a m=E9s, t=E9 unes
interfer=E8ncies notables i sovintejades del castell=E0. Per exemple en la
fraseologia, com quan explica que un director "va donar amb la
soluci=F3".
Tot aix=F2, que es podria atribuir a una formaci=F3 acad=E8mica en aquesta
llengua, no justifica, per=F2, altres incongru=E8ncies que afecten m=E9s
aviat la l=F2gica mental i la seva aplicaci=F3 a la selecci=F3
ling=FC=EDsti=
ca,
sigui de la llengua que sigui. Aix=ED, el periodista ens parla, per
esmentar-ne un cas, de "l'=E0rdua intel=B7lig=E8ncia" d'una actriu. Ja
m'explicaran vost=E8s quin esfor=E7 mental no han de fer per trobar una
relaci=F3 entre aquest adjectiu i aquest substantiu...; I encara m=E9s
endavant fa refer=E8ncia a "la gran realitat de les imatges
fant=E0stiques", en lloc de rec=F3rrer al "gran realisme de les imatges".
En definitiva, podem dir que =E9s un bon professional perqu=E8 sap de
qu=E8
parla? O estem obligats a recon=E8ixer que =E9s un mal professional
perqu=E8=
no sap redactar ni parlar? Una llengua "normal" ni s'ho plantejaria.
Un cop m=E9s, som un cas especial. Quina mandra!
Informa: AVUI
|
