Not=EDcies
"SER CATAL=C0 =C9S UN DRET I NO UNA OBLIGACI=D3" (JOAN MANUEL TRESSERRAS)
20.04.2008 - 13:27
El conseller de Cultura expica en aquesta entrevista la seva idea del
nou catalanisme, que fuig absolutament del m=E9s tradicional i obre la
****ta a les idees i persones vingudes de fora. Aix=F2 no obstant, es
mant=E9 ferm en la defensa de la llengua, com ho demostra amb la seva
opini=F3 favorable a traduir llibres i a doblar pel=B7l=EDcules del
castell=
=E0
al catal=E0. Albert Soler, Girona
-El conseller Nadal escrivia aquest dia que no li agrada gaire que es
faci pagar per visitar temples com el Monestir de Ripoll o la Catedral
de Girona. Qu=E8 en pensa vost=E8?
- Jo entenc que l'=C9sgl=E9sia t=E9 un patrimoni molt considerable, i =E9s
veritat que en aquests moments t=E9 grans dificultats per preservar per
ella mateixa aquest patrimoni. Hem d'arribar a una mena de
concialiaci=F3 d'interessos, de manera que la conservaci=F3 d'aquest
patrimoni el financi la gent que el visita, el financi l'Administraci=F3
p=FAblica i el financi la mateixa Esgl=E9sia, depenent de cada cas. =C9s
clar, quan es d=F3na el cas que s=F3n alhora edificis de culte i grans
obres d'art, costa d'establir els mecanismes, i crea una dificultat
que a vegades es resol de forma afortunada, i en altres ocasions no
tant.
-Per no marxar de temes gironins: com est=E0 en aquests moments el futur
Museu Thyssen de Sant Feliu de Gu=EDxols?
-La veritat =E9s que encara no ho s=E9. El que puc dir =E9s que hav=EDem
tingut algunes sessions de treball amb l'Ajuntament, amb algun
desencontre; i en canvi tinc ent=E8s que les darreres reunions han anat
molt b=E9 i que hi ha acords substancials sobre qu=E8 =E9s el que cal fer.
Estem pendents de saber quines s=F3n les intencions dels propietaris
respecte la col=B7lecci=F3, per tenir una idea aproximada del seu valor i,
despr=E9s de parlar amb el Ministeri, determinar quin =E9s el paper que ha
de tenir cadasc=FA. Dep=E8n de com vagin les converses, prendr=E0 una
forma
o una altra. Per=F2 estem d'acord que hi hagi aquest museu, i estem
d'acord amb el procediment amb el qual nosaltres intervindr=EDem per
ajudar a finan=E7ar-lo. El que passa =E9s que ens agradaria saber alguna
cosa m=E9s concreta sobre l'abast de la col=B7lecci=F3, el seu valor, i
quins s=F3n els seus elements. =C9s un tema que hem d'accelerar, per=F2 no
=E9s un tema que susciti massa preocupaci=F3.
-I el cas d'Emp=FAries? Ara =E9s part del Museu d'Arqueologia de
Catalunya, per=F2 hi haur=E0 canvis en la seva gesti=F3?
-=C9s cert que =E9s una seu del MAC, i tamb=E9 ho =E9s que t=E9 molta
im****t=E0ncia per a totes les comarques que t=E9 al seu voltant. Per tant,
=E9s susceptible que es pugui anar variant la f=F3rmula actual, en la
mesura que els pressupostos siguin cada vegada m=E9s grans. De moment el
que hem d'aconseguir, amb les noves excavacions, noves inversions, el
retorn de l'Eculapi, =E9s anar augmentant el n=FAmero de visitants i
continuar excavant per tenir millor coneixment del que hi ha all=E0. I a
partir d'aqu=ED, veure de quina forma canalitzem m=E9s su****t
institucional, i m=E9s su****t tamb=E9 del capital privat, sigi en forma
d'esponsoritzaci=F3 o d'alguna altra. Si aconseguim aix=F2, segur que
millorarem la capacitat de projectar Emp=FAries internacionalment i
aprofitarem millor els tresors que encara pot amagar.
-Segons un estudi recent, el 19% dels catalans no llegeixen mai
llibres i el 21% quasi mai.
-Home, les dades poden semblar petites, per=F2 no ho s=F3n, perqu=E8
sumades, resulta que el 40% dels catalans a penes si llegeix.
-Doncs esperi a escoltar aquesta: dels que llegeixen, m=E9s del 70% ho
fa sempre o quasi sempre en castell=E0. Per qu=E8?
-Perqu=E8 hi ha molta gent que t=E9 com a llengua habitual el castell=E0.
Molts d'ells, a m=E9s, com que viuen en el pa=EDs m=E9s lliure del m=F3n
en
aquests temes -Catalunya- tenen acc=E9s a tota mena de plataformes
culturals en altres lleng=FCes, i de manera predominant en castell=E0.
=C9s
normal que hi hagi aquestes xifres.
-Cal actuar d'alguna manera?
-Es tracta de veure qu=E8 podem fer perqu=E8 el catal=E0 guanyi posicions:
fent que estigui m=E9s ben presentat en els punts de venda, fent bon
m=E0rqueting, garantint que hi ha obra de qualitat, afavorint que hi
hagi consum...En definitiva, intervenir en tota la cadena.
-Li confesso que jo miro sobretot el preu, i sovint el mateix llibre
=E9s m=E9s barat en castell=E0 que en catal=E0.
-Fa uns quants anys, als catalanoparlants tant els feia llegir en una
llengua com en l'altra, i als castellanoparlants no. En aquests
moments hi hem guanyat, en el sentit que a la majoria de la gent tant
li fa una llengua com l'altra. Ara, respecte al tema del preu, =E9s
veritat que la ind=FAstria catalana =E9s al mercat en unes condicions
m=E9s
complicades que la ind=FAstria en llengua castellana, perqu=E8 el mercat
d'aquesta =E9s de centenars de milions de persones. Aix=F2 significa que
les tirades poden ser molt m=E9s grans en castell=E0 que en catal=E0, amb
el=
conseg=FCent abaratiment de costos. Per=F2 estem fent un esfor=E7 -tamb=E9
e=
l
sector editorial- per ajustar cada cop m=E9s les tirades i que els preus
no siguin diferents. Jo diria que en els best sellers d'aquest =FAltim
any i mig els preus han estat si fa no fa els mateixos en castell=E0 que
en catal=E0, en la majoria de casos.
-Per=F2 encara n'hi ha m=E9s en castell=E0.
-Una altra cosa =E9s la pres=E8ncia en determinats espais de venda. Per
exemple, =E9s usual que en les llibreries de tamany petit i mitj=E0, la
pres=E8ncia de llibres en catal=E0 tingui el mateix rang -o fins i tot
superior- que la de libres en castel=E0. En canvi, en grans superf=EDcies
comercials a vegades nom=E9s hi tenen entrada els grans distribu=EFdors en
castell=E0, i el llibre en catal=E0 pr=E0cticament no s'hi pot trobar, i
per=
tant hi ha tot un sector de lectors que no t=E9 la possibilitat de triar
la lectura en catal=E0. Tot aix=F2 ho hem d'anar corregint.
-Qu=E8 opina que, en canvi, es venguin tradu=EFdes al catal=E0 obres
originals en castell=E0, des de Cervantes i Garcia M=E1rquez fins P=E9rez
Reverte?
-Tan l=F2gic =E9s traduir del catal=E0 al castell=E0 com del castell=E0 al
catal=E0. Jo ho trobo normal, i sobretot si es tracta de cl=E0ssics. Hi ha
cl=E0ssics que per la gent que no t=E9 com a materna la llengua genu=EFna
es=
fan complicats. No cal desestimar una bona traducci=F3.
-Per qu=E8 la rumba catalana =E9s catalana tot i ser en castell=E0, i en
canvi la literatura escrita en castell=E0 a Catalunya no es considera
catalana?
-Perqu=E8 les literatures es consideren a partir d'una llengua, que =E9s
la que els pro****ciona la clau d'identitat, mentre que en la m=FAsica hi
ha ritme, barreges, mestissatge, i tot aix=F2. El que passa =E9s que en
ser un g=E8nere que surt durant el franquisme, simplement no podia ser
en catal=E0 per decret. Tamb=E9 =E9s cert que en condicions de llibertat
hi
hauria hagut rumba en catal=E0 i en castell=E0, ja que =E9s un g=E8nere
associat a col=B7lectius gitanos, andalusos, etc. La rumba =E9s un
g=E8nere
h=EDbrid, molt singular, i segurament =E9s la gran a****taci=F3 musical
catalana del segle XX.
-En el seu elogiat discurs de Stanford, alertava vost=E8 contra el
catalanisne "essencialista". =C9s un eufemisme que significa
"intolerant"?
-No ben b=E9 intolerant. Hi ha un catalanisme que surgeix durant la
dictadura, que =E9s un catalanisme resistent, perqu=E8 t=E9 la impressi=F3
q=
ue
el seum pa=EDs i les seves tradicions corren el risc de desapar=E8ixer.
Com que aix=F2 =E9s hero=EFc per=F2 =E9s una anomalia, despr=E9s genera la
d=
evoci=F3
per una mena de pa=EDs m=EDtic, i hi ha gent que acaba imaginant una
Catalunya estrictament catalana. Aquesta Catalunya, per mi, seria poc
interessant i molt m=E9s petita. Algunes persones van acabar defensant
una Catalunya poc connectada amb la situaci=F3 real.
-Aquest "essencialisme"pot incubar feixisme?
-S=ED. El risc de feixisme hi =E9s a totes les societats. Quan un, potser
perqu=E8 est=E0 en situaci=F3 prec=E0ria, est=E0 molt conven=E7ut de la
seva=
veritat i pret=E9n que els altres passin per aquesta veritat, hi ha la
llavor del feixisme. Quan alg=FA vol determinar la identitat dels
altres, aix=F2 =E9s feixisme. La ciutadania =E9s de tothom, la identitat
tria cadasc=FA la seva. Ser catal=E0, per tant, =E9s un dret, no una
obligaci=F3. Per aix=F2 veig amb optimisme el futur de Catalunya, perqu=E8
la identitat catalana =E9s flexible.
-Van per aquest mal cam=ED de l'"essencialisme" els que consideren que
la immigraci=F3 ****tar=E0 problemes a la identitat i la cultura catalanes?
Em v=E9nen al cap ara Heribert Barrera i Marta Ferrusola.
-B=E9, es tracta de dues persones de m=E9s edat que jo. Puc respectar que
hi hagi gent que pateixi -i a m=E9s a m=E9s de bona fe-, per=F2 crec que
no
hi ha una relaci=F3 directa entre una cosa i altra. Els problemes de la
identitat catalana ens venen del passat, no tenen a veure amb aix=F2.
Encara avui, per exemple, en certes parts altes de Barcelona la
llengua habitual =E9s el castell=E0, en fam=EDlies catalanes. El que no
podem =E9s anar a l'estaci=F3 i donar la culpa dels problemes al que acaba
d'arribar; al rev=E9s, hem de ser capa=E7os de compartir la nostra vida
amb aquests que acaben d'arribar. I si els oferim un bon marc
d'acollida, =E9s possible que un dia decideixin que els conv=E9 i els ve
de gust ser catalans. No hi ha cap m=E9s secret.
Informa: DIARI DE GIRONA
|
