Not=EDcies
TRENTA MIL, AMB ESCOLA VALENCIANA
21.04.2008 - 20:32
"Trenta mil, amb Escola Valenciana"
VICENT PARTAL
Aquest cap de setmana han comen=E7at les Trobades de l'Escola Valenciana
i, el primer cap de setmana, ja han estat trenta mil les persones
aplegades, malgrat la pluja, en les quatre primeres: Agost, Albaida,
Museros i la Romana. Trenta mil persones, la majoria pares o
ensenyants compromesos amb el pa=EDs i la llengua, decidides a combatre
la des=EDdia del govern valenci=E0 en ensenyament. Per aix=F2 les Trobades
de l'Escola Valenciana s=F3n una lli=E7=F3 de mobilitzaci=F3 i de
capacitat
organitzativa, la cara m=E9s visible de la societat valenciana, que hi
ha qui intenta que es veja menys.
Les Trobades van comen=E7ar ja fa dues d=E8cades a Benifai=F3 i a la Xara.
I=
des d'aleshores en m=E9s de dues-centes ocasions s'han aplegat al carrer
centenars de milers de persones, una mobilitzaci=F3 inusual, amb els
peus arrelats en terra. Perqu=E8 cada trobada correspon a una visi=F3
concreta, a una l=EDnia, a una escola, a un institut, a uns projectes
educatius d'una ciutat o d'una comarca, amb pares i mares, amb
xiquets, amb mestres que no solament ixen al carrer una volta l'any
sin=F3 que viuen el comprom=EDs amb la llengua catalana i amb la realitat
de l'entorn cada dia. El moviment de l'Escola Valenciana no =E9s una
reacci=F3 a un atac o un ritual en el calendari.
Ara toquen les trobades, per=F2 durant tot l'any milers de valencians hi
expressen la voluntat de tenir molt millors escoles que no les que
tenim, i ho fan amb tota mena d'activitats i recursos. =C9s aquesta
const=E0ncia en el comprom=EDs que la fa forta i remarcable. Les Trobades
tenen les arrels molt ben enfondides en terra; per aix=F2, quan, el 7 de
juny, es clouran, a Canals i Castalla, les d'enguany, les disset
concentracions festives hauran tornat a demostrar que, vint-i-cinc
anys justos despr=E9s de la promulgaci=F3 de la llei d'=FAs i ensenyament
del valenci=E0, molt=EDssims valencians no ens conformem amb la situaci=F3
de marginalitat oficial de la llengua catalana i reclamem m=E9s. Per=F2
tamb=E9, i segurament sobretot, hauran demostrat, una altra vegada, que
som capa=E7os de fer m=E9s, sense haver d'esperar que alg=FA altre fa=E7a
al=
l=F2
que la societat civil =E9s capa=E7 de fer.
t
Informa: VILAWEB.CAT


|