Editorials
EMPRENYAT PER NO HAVER TINGUT UNA FORMACI=D3 EN CATAL=C0
25.04.2008 - 19:57
"Caure del cavall"
QUIM GIBERT
Psic=F2leg i coautor d'=ABIdentitats. Conviv=E8ncia o conflicte?=BB
Haver estat destinat a una unitat educativa hospital=E0ria de Lleida em
permet, com a ensenyant, impartir uns dies a la setmana classes a
adolescents amb dificultats emocionals d'aquesta ciutat i dels
voltants. Es tracta d'escolaritzacions compartides entre el seu
institut i aquesta aula hospital=E0ria. Per raons de proximitat
geogr=E0fica, darrerament n'he tingut algun procedent de Mequinensa
(Baix Cinca), vila catalanoparlant on l'=FAnica llengua oficial =E9s el
castell=E0. El fet que tant els alumnes mequinensans com els de la resta
de la Franja de Ponent tinguin el catal=E0 nom=E9s com a assignatura
optativa provoca que, tard o d'hora, emetin mostres de rebuig cap a la
llengua pr=F2pia. El motiu? Els exercicis que fem servir a l'aula, per
exemple, acostumen a ser en catal=E0. I de vegades els costa d'entendre
els enunciats, amb la qual cosa van m=E9s lents. Tot i ser el catal=E0 la
llengua que habitualment parlen tant casa com al carrer, els manca
pr=E0ctica a l'hora de llegir-lo i d'escriure'l. En condicions com
aquestes, seguir una escolaritzaci=F3 en castell=E0 provoca que sovint la
llengua aut=F2ctona esdevingui un destorb.
Reculant per un instant en el temps, aquesta mateixa dificultat tamb=E9
la va experimentar un servidor de jovenet. Quan cursava 7=E8 d'EGB, un
senyor jubilat ens ensenyava volunt=E0riament catal=E0 en hores lectives
(l'any 1974 aquelles classes eren tolerades). I si fa no fa va passar
el mateix: a la mandra general per l'estudi, s'hi sumava un esfor=E7
suplementari del qual no hi havia dubte que aleshores se'n podia
prescindir. Tant era aix=ED que aquelles lli=E7ons ning=FA se les prenia
seriosament. Entre el poc ofici del mestre voluntari i uns alumnes amb
ganes de gresca a tothora, a mig curs la direcci=F3 del col=B7legi va
determinar suprimir la mat=E8ria. Hav=EDem aconseguit amargar la bona
voluntat d'aquell home gran. Ning=FA va trobar a faltar mai m=E9s el
catal=E0. I el buit horari ens va anar com l'anell al dit de cara a
avan=E7ar feina o per preparar ex=E0mens. La percepci=F3 dels alumnes a
l'entorn del catal=E0 era aix=ED de crua: en llenguatge de l'=E8poca,
=ABel
catal=E0 era un rotllo=BB.
Per aquesta mateixa l=F2gica, els =FAnics ast=E8rixs i tintins que tenia
aleshores en versi=F3 catalana eren aquells que em regalaven els meus
oncles quan estava empiocat. Per=F2 quan depenia de mi, no vacil=B7lava a
comprar-los en castell=E0. A conseq=FC=E8ncia de la formaci=F3 escolar que
havia rebut, el castell=E0 era l'=FAnica llengua en la qual llegia de
forma desimbolta. Acabava adquirint certs comportaments de ref=FAs
envers all=F2 catal=E0 per raons funcionals. No =E9s pas que tingu=E9s res
premeditat en contra de la llengua que havia mamat, per=F2 a la pr=E0ctica
actuava com si fos aix=ED. Llegir i escriure-la volia dir concentraci=F3 i
paci=E8ncia. Tenint en compte que en castell=E0 resolia l'inconvenient en
un tres i no res, m'emprenyava haver de dedicar massa temps al catal=E0.
En canvi, uns anys m=E9s tard, cursant 3r de BUP, vaig sentir vergonya
de ser incapa=E7 de llegir i escriure en la meva llengua. I aquest,
indubtablement, va ser un moment determinant. D'estar emprenyat per
haver d'entendre el catal=E0 escrit, vaig passar a estar emprenyat per
no haver tingut una formaci=F3 en catal=E0. Prenent com a s=EDmil
l'episodi
b=EDblic que protagonitza sant Pau, la meva tamb=E9 va ser una bona
caiguda del cavall. Com que m=E9s val tard que mai, fou llavors que, amb
procediments autodid=E0ctics, em vaig espavilar a aprendre catal=E0. I
posteriorment el vaig adoptar tant en el moment d'escriure'l com en
altres facetes quotidianes.
I =E9s que retrobar-nos amb nosaltres mateixos, malgrat haver rebut una
educaci=F3 escolar que no ho possibilitava, =E9s una descoberta
apassionant. Tant, com implicar-nos en una identitat, que esdev=E9
encara m=E9s valuosa quan l'adversitat la posa a prova.
|
