DIVENDRES, 25/04/2008 - 20:00h
'Bella ciao', al centre de la pol=E8mica a l'Alguer
Imatge gran de la noticia
La ciutat catalana de Sardenya, l'Alguer, ha estat enguany la
protagonista indiscutible de la Festa de l'Alliberament italiana, que
es fa cada 25 d'abril per commemorar la vict=F2ria dels partisans i
aliats sobre el nazisme i el feixisme a It=E0lia. La decisi=F3 del batlle
alguer=E8s, Marco Tedde, d'excloure la m=EDtica can=E7=F3 'Bella ciao'
dels
actes de celebraci=F3 oficials ha aixecat una important pol=E8mica dins
l'Alguer i fora. Tedde i el seu partit, Forza Italia, neguen que
s'hagi prohibit i expliquen que des de 2003 la banda de m=FAsica present
als actes oficials no toca aquest himne ofici=F3s de la resist=E8ncia
antifeixista 'per fer m=E9s solemne la commemoraci=F3' i per 'evitar
divisions, sovint manifestades amb el puny tancat al=E7at al cel'. Enmig
de la pol=E8mica, amb titulars a la premsa italiana com Jo, el batlle
que he prohibit 'Bella ciao' (Il Giornale), l'oposici=F3 i molts
col=B7lectius d'esquerres de l'Alguer es van afanyar a convocar per avui
una cercavila paral=B7lela a l'oficial, que s'ha encarregat de fer sonar
la can=E7=F3 durant tot l'acte (recull de fotos). Per=F2, d'on ve i qu=E8
representa 'Bella ciao'?
Segons la tradici=F3, 'Bella ciao' =E9s una can=E7=F3 popular de feinejar,
d'autor desconegut, cantada a la Pad=E0nia des del segle XIX. Durant la
Segona Guerra mundial, la can=E7=F3 de la resist=E8ncia, m=E9s que no pas
'Bella ciao', era la comunista 'Fischia il vento'. Per=F2 despr=E9s de
l'alliberament, amb una It=E0lia a la recerca de cants menys marcats
ideol=F2gicament, la lletra m=E9s transversal de 'Bella ciao' va acabar
imposant-se com a principal s=EDmbol cantat de la lluita per la
llibertat. Des d'aleshores, n'hi ha versions en molt=EDssimes lleng=FCes
(com en catal=E0, per exemple amb aquesta traducci=F3 del cantant
alguer=E8s=
Claudi Sanna) i amb tota mena de ritmes, com aquesta particular versi=F3
d'Obrint Pas.
Aix=F2 =E9s el que deia la tradici=F3 sobre l'origen de 'Bella ciao'.
Per=F2=
,
ben recentment, un article al diari La Repubblica n'ha ofert una
explicaci=F3 radicalment diferent. Fausto Giovannardi, passejant pel
Barri Llat=ED de Par=EDs el 2006, va comprar un CD de m=FAsica klezmer, on
va descobrir una can=E7=F3, 'Koilen', amb la mateixa melodia que 'Bella
ciao'. La sorpresa =E9s que l'havia enregistrat el 1919 a Nova York un
gitano cristi=E0 d'Odessa (Ucra=EFna) emigrat als EUA. Seguint-ne el
rastre, Giovannardi va descobrir que 'Koilen' era una vella can=E7=F3
popular jiddisch, i especula que de Nova York algun emigrant itali=E0
devia introduir-la posteriorment a It=E0lia. Ho comenta, amb m=E9s detall,
Maria Folch al seu bloc des de Roma.
|
