* Cita el missatge anterior per respondre
* Canvia el t=EDtol del missatge
T=EDtol
[Content] [Normal] [Trist] [Picant l'ullet] [Treu la llengua] [Conf=F3s]
[Flipa] [Ulleres de sol] [Riure] [Enfadat] [No entenc res]
[Cabrejat] [Calla] [Sarc=E0stic] [Ulls] [Obsessi=F3] [D'acord] [Tocat del
bolet] [Lli=E7=F3] [Aplaudiments]
Descarta Desa
[Content] [Normal] [Trist] [Picant l'ullet] [Treu la llengua] [Conf=F3s]
[Flipa] [Ulleres de sol] [Riure] [Enfadat] [No entenc res]
[Cabrejat] [Calla] [Sarc=E0stic] [Ulls] [Obsessi=F3] [D'acord] [Tocat del
bolet] [Lli=E7=F3] [Aplaudiments]
Descarta Desa
* Cita el missatge anterior per respondre
* Canvia el t=EDtol del missatge
T=EDtol
[Content] [Normal] [Trist] [Picant l'ullet] [Treu la llengua] [Conf=F3s]
[Flipa] [Ulleres de sol] [Riure] [Enfadat] [No entenc res]
[Cabrejat] [Calla] [Sarc=E0stic] [Ulls] [Obsessi=F3] [D'acord] [Tocat del
bolet] [Lli=E7=F3] [Aplaudiments]
Descarta Desa
Opinions: D=92incompet=E8ncies i d=92inapet=E8ncies ling=FC=EDstiques
Dilluns, 28 d'abril de 2008 a les 11:00
Informa: Guillem
Societat
Per la meva professi=F3 he fet part moltes vegades de tribunals o
comissions que havien d'avaluar els coneixements de catal=E0 d'unes
persones determinades, en particular aspirants a ocupar una
determinada pla=E7a laboral. Algun cas m'ha produ=EFt un impacte d'aquests
que no s=F3n bons d'esvair. Record una ocasi=F3 en qu=E8 un jove havia de
demostrar la capacitat d'expressar-se en catal=E0 oral, mitjan=E7ant una
prova ad hoc. En plantar-se davant el tribunal, l'home profer=ED decidit
un sonor buenos d=EDas, seguit d'alguns comentaris en la mateixa llengua
referents al desenvolupament de la prova, despr=E9s dels quals don=E0
entrada a l'actuaci=F3 amb un solemne empiezo.
Durant deu minuts va parlar en un catal=E0 for=E7a acceptable, i acab=E0
el
n=FAmero amb un altre concloent ya he terminado, seguit d'algunes altres
frases -en la mateixa llengua "procedimental"- en qu=E8 s'interessava
pel moment de saber el resultat i coses semblants. L'home degu=E9 sortir
d'aquella sala amb la ferma convicci=F3 que un cop obtinguda la pla=E7a no
hauria de tornar a parlar en catal=E0 mai m=E9s en la vida. Com jo quan
vaig acabar el servei militar, que vaig experimentar una sensaci=F3
indescriptible pensant que mai m=E9s en la meva exist=E8ncia tornaria a
dir mi sargento ni a netejar un fusell. Previsions que fins al moment
s'han complit al cent per cent.
Crec que seria un error -i ara no entro a valorar quan s'ha fet i en
quina mesura- centrar la pol=EDtica ling=FC=EDstica, o una part
substancial
d'aquesta, en l'exig=E8ncia de coneixement del catal=E0. Perqu=E8 exigir
la
compet=E8ncia en una llengua a unes persones que despr=E9s no tindran cap
necessitat real d'emprar-la -si aquest fos el cas- no serveix m=E9s que
per a fer que aquestes persones sentin aquesta llengua com una cosa
inventada primordialment per a fer la punyeta. I aquestes persones es
poden dir funcionaris, metges, gu=E0rdies urbans o estudiants de
secund=E0ria.
Alerta: no dic que el coneixement generalitzat del catal=E0 no sigui una
condici=F3 indispensable i pr=E8via per a qualsevol proc=E9s de
normalitzaci=F3. Per aix=F2 =E9s tan important mantenir al Principat i
acabar d'instaurar a les Illes un sistema educatiu amb el catal=E0 com a
llengua vehicular. I per aix=F2 =E9s important posar tots els mitjans per
a facilitar als qui v=E9nen d'altres comunitats ling=FC=EDstiques el
coneixement de la llengua. I =E9s necessari mantenir el nivell
d'exig=E8ncia als funcionaris p=FAblics, naturalment. El problema =E9s si
s'acaba tot aqu=ED. Perqu=E8 tots aquells no catalan=F2fons que presten
uns
serveis als ciutadans d'aquest pa=EDs, un cop adquirides unes
determinades compet=E8ncies ling=FC=EDstiques, suposant que les
adquireixin,=
nom=E9s usaran el catal=E0 si hi ha unes condicions socials que no els
deixin cap altra opci=F3 que usar-lo. I si no hi ha aquesta
circumst=E0ncia, no el parlaran ni l'escriuran mai, amb la qual cosa els
qui pagam els serveis i tenim uns drets ling=FC=EDstics podem esperar
d'asseguts el dia i l'escenari en qu=E8 aquests drets podran ser
realment exercits.
Pensar que el coneixement portar=E0 a l'=FAs =E9s un error maj=FAscul,
perqu=
=E8
la cosa sol anar m=E9s aviat al rev=E9s: =E9s l'=FAs que crear=E0 la
necessi=
tat
de coneixement. El dia que el funcionari es vegi obligat a redactar
els papers en catal=E0 o el dia que el metge es vegi obligat a escriure
en catal=E0 la recepta o el report per a l'hospital, ja es preocuparan
d'evitar les conseq=FC=E8ncies que la ignor=E0ncia sol produir entre
membres=
de societats m=E9s o menys avan=E7ades. El dia que els opositors hagin de
fer els diversos exercicis en catal=E0, amb els mecanismes normals de
filtratge per incompet=E8ncia ling=FC=EDstica, i no una vergonyosa prova
complement=E0ria i especial d'aquesta llengua, les coses seran
diferents. Quan els primers Borbons van imposar a punta de fusell el
castell=E0 als escrivans dels ajuntaments o als mestres d'escola, que no
sabien un borall de la llengua imposada, no es preocuparen gens per si
farien faltes d'ortografia o catalanades. Ja n'aprendran, pensaven. I
tant que en van aprendre. La funci=F3 crea l'=F2rgan, deien abans, o com a
m=EDnim la necessitat el posa a to.
Aquests dies es parla molt de l'immens problema que representa la
vinguda massiva de metges no competents en catal=E0. El problema s'ha
centrat molt en la seva incapacitat en general d'entendre la llengua
del pa=EDs, d'on es podria deduir que solucionant la incompet=E8ncia
comprensora el problema desapareix. =D2bviament, no entendre la llengua
dels pacients =E9s la cosa m=E9s greu, per=F2 encara que aix=F2 es
resolgu=
=E9s -
que no en du cam=ED-, si els nostres hospitals es van poblant de metges
i altre personal sanitari que no fan un =FAs efectiu, oral i escrit, de
la llengua pr=F2pia del pa=EDs, estam construint una sanitat que priva la
comunitat catalanoparlant del dret d'una atenci=F3 m=E8dica =F2ptima,
encara=
que nom=E9s sigui perqu=E8 aquesta optimitat requereix el clima de
comoditat i confian=E7a que nom=E9s es produeix quan metge i pacient es
comuniquen en el mateix idioma. Consentirien una cosa diferent els
hispan=F2fons de territoris monoling=FCes all=E0 en els seus pa=EFsos? El
conseller de Sanitat sembla que ha manifestat bones intencions per a
resoldre el problema o presumpte problema. Per=F2 segurament s'erra en
la manera. El problema no es resoldr=E0 posant r=E8tols en catal=E0 als
centres sanitaris, ni posant programes inform=E0tics en catal=E0 en els
ordinadors, com hem vist anunciat. Diguem de passada que fa molt de
temps que els formularis per a les receptes de la sanitat p=FAblica s=F3n
en catal=E0, i juraria que f=F3ra una aventura trobar un sol facultatiu
que hagi decidit de trencar la vella rutina del comprimido cada ocho
horas. Com si trenta anys de parlar de normalitzaci=F3 ling=FC=EDstica
haguessin estat nom=E9s una al=B7lucinaci=F3.
La situaci=F3 jur=EDdica actual no =E9s la m=E9s adequada per a desplegar
pol=EDtiques que contribueixen a augmentar l'=FAs efectiu del catal=E0
entre=
els prestadors de serveis p=FAblics. Per=F2 segur que hi ha possibilitats
d'actuar en el sentit apuntat, suposant que hi hagu=E9s voluntat de fer-
ho. Quan es contracta un metge sud-americ=E0 es cobreix una necessitat
de la nostra societat, per=F2 tamb=E9 es fa un bon favor al llicenciat que
ens arriba. =C9s perfectament raonable no sols exigir-li d'aprendre la
llengua del pa=EDs sin=F3 prendre mesures perqu=E8 efectivament la faci
servir, entre elles, per exemple, fer-li signar el comprom=EDs
d'utilitzar el catal=E0 -la necessitat posa a to l'=F2rgan, d=E8iem- amb
els=
pacients que s'expressin en aquesta llengua. O si van a It=E0lia no els
exigiran de parlar en itali=E0? O si van a Portugal no els exigiran de
parlar en portugu=E8s? I si els c=E0rrecs p=FAblics, quan actuen com a
tals,=
tenen regulat el deure d'expressar-se en catal=E0, perqu=E8 =E9s la
llengua
del pa=EDs, l'=FAs del catal=E0 com a llengua d'entrada s'hauria d'exigir
igualment al personal dels centres sanitaris -i a tots els qui cobren
del com=FA-, comen=E7ant per les persones encarregades de la recepci=F3
dels=
pacients. Amb normes escrites i clares, com la que hauria d'establir
que tota la megafonia a l'interior dels centres sanitaris, i no sols
la retolaci=F3, fos en catal=E0.
La legitimitat d'accions com aquestes =E9s fora de dubte i la seva
necessitat, imperiosa. La pol=EDtica ling=FC=EDstica en el domini de la
sanitat no sols ha de pretendre evitar que a un anci=E0 li puguin
diagnosticar erradament alzheimer per manca d'intercomprensi=F3 -que ja
=E9s gros-, sin=F3 que s'ha de proposar que una part num=E8ricament
respectable dels ciutadans deixin de sentir-se pressionats a abandonar
la seva llengua per ra=F3 d'un entorn hospitalari fortament
castellanitzat, com ara succeeix, i se sentin c=F2modes i segurs pel que
toca als seus drets i al ple =FAs de l'idioma propi. Perqu=E8 sembla que
es tractava d'aix=F2, de no haver d'abandonar la llengua, de no perdre-
la, vaja.
Gabriel Bibiloni (web) =E9s Llicenciat en Filologia Catalana per la
Universitat de Barcelona, doctor en Filologia Catalana, i actualment
=E9s professor de la Universitat de les Illes Balears.
Article aparegut al seu weblog (bloc)
|
