La decisi=F3 del TAS com a precedent hist=F2ric en l'oficialitat de les
seleccions catalanes
Dilluns, 28 d'abril de 2008 a les 21:00
Informa: Guillem
Espectacles i Esports
La setmana passada el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) de
Lausanne, a Su=EFssa, tombava la reclamaci=F3 de la "Federaci=F3n
Espa=F1ola=
de Bolos" (FEB) contra l'acceptaci=F3 de la Federaci=F3 Catalana de
Bitlles (FCBB) com a membre de ple dret de la Federaci=F3 Internacional
(FIQ) d'aquest esport. El principal argument del TAS =E9s que la
legislaci=F3 de la Federaci=F3 Internacional de Bowling no t=E9 perqu=E8
cenyir-se a la legislaci=F3 espanyola, el principal argument esgrimit a
totes hores pel Consejo Superior de Deportes (CSD) espanyol a l'hora
de boicotejar o rec=F3rrer qualsevol reconeixement oficial d'alguna
federaci=F3 catalana.
El TAS ha considerat que el dret espanyol "no pot ser considerat part
integrant" de les regles que regeixen l'exist=E8ncia, l'estructura o
l'organitzaci=F3 d'una federaci=F3 internacional. Per tant les regles
relatives a l'adhesi=F3 a una associaci=F3 o federaci=F3 no tenen perqu=E8
seguir les regles de dret dels pa=EFsos d'altres membres d'aquesta
associaci=F3. Pel TAS seria "inconcedible imposar a una federaci=F3
internacional (...) els drets nacionals de cadascun dels seus membres"
ja que "seria susceptible de crear desigualtats de tractament entre
els diferents membres".
Un exemple f=E0cil seria per posem que la legislaci=F3 espanyola
prohib=EDs
a les federacions franceses competir: exemplifica molt b=E9 l'absurditat
de voler imposar les normes d'un pa=EDs o d'un estat a unes federacions
internacionals que no tenen perqu=E8 complir-les. Qu=E8 dirien les
federacions internacionals al CSD i a les autoritats federatives
espanyoles si aquestes esgrimissin que la legislaci=F3 espanyola
impedeix a les federacions franceses competir ? Segurament seria
quelcom semblant a "i a nosaltres perqu=E8 ens hauria d'importar el que
digui la legislaci=F3 espanyola?".
El TAS creu que cal "prioritzar el dret de l'Estat en el qual est=E0
domiciliada la federaci=F3 internacional que ha pres la decisi=F3 que la
Federaci=F3 Espanyola ha posat en q=FCesti=F3 (l'admissi=F3 de la
F.Catalana=
).
Comenta el TAS que "si la jurisprud=E8ncia del TAS s'aparta de vegades
d'aquest dret, no =E9s pas per preferir el dret nacional dels membres
afectats per la decisi=F3, sin=F3 per aplicar els principis generals de la
Lex Sportiva".
A m=E9s a m=E9s el Tribunal d'Arbitratge recorda que un dels criteris que
esgrimeix la Federaci=F3 Espanyola per a qu=E8 la Internacional no pugui
admetre la Catalana =E9s que hi ha uns "objectius internacionals
universalment tinguts per leg=EDtims per la comunitat d'Estats" no =E9s
compleix amb les regles del dret espanyol, ja que aquestes imposen que
nom=E9s una federaci=F3 representi tot el territori espanyol de forma
internacional, mentre que hi ha desenes d'estats on aix=F2 no succeeix.
El TAS cita aqu=ED el Regne Unit, on hi ha federacions de diversos
territoris de l'Estat competint internacionalment i tamb=E9 entre ells
com a equips independents l'un de l'altre.
El TAS conclou que per tant "no es tindran en compte les disposicions
legals espanyoles en mat=E8ria de dret esportiu en el present litigi. En
conseq=FC=E8ncia, no =E9s necessari discutir un eventual conflicte entre
les=
disposicions del dret catal=E0 i les del dret espanyol en mat=E8ria
esportiva, aix=ED com la constitucionalitat de les primeres".
La import=E0ncia i la rellev=E0ncia de la decisi=F3 =E9s m=E0xima, ja que
po=
t
crear un precedent vital i pot sentar jurisprud=E8ncia, tant al TAS com
a d'altres federacions internacionals, per a l'acceptaci=F3 de les
diferents federacions catalanes. El TAS, com a m=E0xima autoritat
esportiva mundial, ha obert doncs les portes al reconeixement impl=EDcit
per a les federacions catalanes en aquells esports on els estatuts de
la Federaci=F3 Internacional corresponent no imposin que calgui ser "un
Estat reconegut per l'ONU" per a ser-ne membre. Per Rafael Niub=F3,
antic secretari general de l'Esport de la Generalitat, aquesta
sent=E8ncia pot establir un precedent "com en el cas Bosmann al futbol".
Ara per ara hi ha 47 federacions catalanes que podrien optar a obtenir
la plena representaci=F3 internacional ja que les federacions
internacionals dels seus esports compten amb un
reglamentcarmelo_paniagua_77.jpeg favorable, tant a nivell intern
(dels estatuts de la pr=F2pia federaci=F3) com a nivell de pa=EDs on
aquesta=
federaci=F3 t=E9 la seva seu. Algunes d'aquestes federacions s=F3n la
d'atletisme, la d'handbol i la de nataci=F3.
Encara retenim, per=F2, la imatge de Carmelo Paniagua, de la Federaci=F3
Espanyola de Patinatge, esgrimint el seu passaport espanyol a Roma, a
l'assemblea de la FIRS, com a argument "de pes" pel qual Catalunya no
podia ser-ne membre igual que Espanya. Retenim-lo, perqu=E8 aviat podria
ser hist=F2ria.
|
