Opinions: L'eutan=E0sia castellana
Dilluns, 5 de maig de 2008 a les 14:00
Informa: Guillem
Pol=EDtica
franco_hitler_petit_75.jpeg"=BFEst=E1 perseguido el castellano?" pregunta
a doble p=E0gina demag=F2gica el jacob=ED El Pa=EDs. El centralisme
madrilen=
y
sempre s'ha preocupat pels idiomes, per=F2 no cal anar m=E9s enll=E0 d'una
generaci=F3 per veure una persecuci=F3 de veritat, no de mentida. Derrotat
el seu aliat Hitler no li va quedar m=E9s remei a Franco que aplicar
l'eutan=E0sia al catal=E0 sense Gestapo ni possibilitats de catalanitzar
Auschwitz com exigia el Caudillo al F=FChrer per entrar en guerra. El
literat Jordi Amat ha escrit la hist=F2ria de l'eutan=E0sia i l'intent
po=E8tic perqu=E8 els intel.lectuals castellans denunciessin el genocidi
cultural. Ho aconseguiren a mitges i a mitges tintes seguim, com
mostra l'odi diari contra els jueus de l'imperi espanyol que seguim
ben vius, en catal=E0 que havia de morir d'eutan=E0sia castellana.
"Pocs llibres seran tan reveladors per con=E8ixer sense m=E0scares qu=E8
ha
estat la Catalunya contempor=E0nia" escriu Jordi Amat a El Peri=F3dico
sobre "Un pa=EDs tan desgraciat," el meu llibre de mem=F2ries de Josep
Verg=E9s Matas, editor de Destino i de Josep Pla. Quan l'aviso que li
comentar=E9 a Diari de Girona "Las voces del di=E1logo. Poes=EDa y
pol=EDtic=
a
en el medio siglo" (Pen=EDnsula) contesta el n=E9t de Manuel Amat, gran
col=B7laborador del meu pare: "Em faria il.lusi=F3 que te'l miressis
perqu=E8 bona part de la reconstrucci=F3 d'aquells anys la vaig poder fer
gr=E0cies a Destino i resseguint les pol=E8miques que el setmanari
despertava en el petit m=F3n del catalanisme de l'exili i les
catacombes".
Des de l'exili exterior escriu el poeta Carles Riba a l'exiliat
interior Dionisio Ridruejo que ha trencat amb el feixisme
castellanista: "No veo nuestro actuales problemas y cuitas de
escritores catalanes como algo aparte de esta incoherente pero tenaz
opresi=F3n inquisitorial a que est=E1n sometidos el pensamiento y su
expresi=F3n en Espa=F1a." El di=E0leg no podia ser m=E9s desigual, entre
la
dictadura racista que prohibeix el catal=E0 i el poeta que publica 75
exemplars (!) de la seva fonamental "Eleg=EDes de Bierville".
Dionisio Ridruejo s'allunya de l'eutan=E0sia castellana i acabar=E0
traduint "El quadern gris," l'obra planiana igual de fonamental,
perqu=E8 t=E9 clar qu=E8 representem els catalans a Espanya: "Tenemos
puestas muchas esperanzas en esta capacidad de adaptaci=F3n a lo ib=E9rico
de todo lo europeo que Catalu=F1a representa para nosotros. Lo que un
castellano viene a pediros y exigiros es que sig=E1is siendo la puerta
abierta, la calle que conduce a la libertad. El trozo de Europa que
los espa=F1oles tenemos est=E1 entre el Ebro y el Pirineo." Destino
liderava la llibertat catalana: "Todos, sobre poco m=E1s o menos, eran
de origen o inclinaci=F3n liberal. Pla, el alma m=E1s penetrante, m=E1s
influyente entre las almas de Catalu=F1a y sobre ellas." La postura
oficial no era aquesta evidentment. El cunyat de Franco, el cartagin=E8s
Serrano Su=F1er, auscultava la Barcelona on vivia: "Una poblaci=F3n
enferma moral y pol=EDticamente, tratada con todos los cuidados que
requiere un enfermo." El ministre dels grisos, la Gestapo espanyola,
Camilo Alonso Vega, un "liberal" del r=E8gim: "Los hechos diferenciales
estaban terminados para siempre."
El feixisme volia castellanitzar Catalunya mentre Ridruejo buscava
catalanitzar Espanya. Comenta d'ell Joan Fuster des de l'horta
valenciana: "Parl=E0 com hauria parlat un catalanista. O com un espanyol
que discorre amb el cap i no amb els peus com sol oc=F3rrer." Totes dues
ideologies castellanes, la desp=F2tica i l'europea, fracassaren i seguim
igual, amb els catalans tan odiats com sempre pels espanyolistes.
Jordi Amat es lamenta desencantat: "La pregunta de fons, despr=E9s de la
Transici=F3 i el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies, torna a
ser avui la de la vertebraci=F3 d'Espanya." La pregunta, que fa Madrid
cada dia, perqu=E8 segueix ben viva l'eutan=E0sia castellana.
Josep C. Verg=E9s
|
