'Franki goes to Hollywood'
Als Estats Units tenen bandera. =C9s una bandera amb cinquanta estrelles
blanques =96una per cada Estat=96 sobre fons blau i amb tretze barres
blanques i vermelles, una per cada excol=F2nia. Aix=F2 s=92ha
d=92explicar,
perqu=E8 =E9s f=E0cil ni adonar-se=92n, que els Estats Units tenen
bandera.
Com que no es veu. Com que no la pengen enlloc. Es comen=E7a no tenint
cap llei que castigui ofenses a la bandera, i s=92acaba no tenint ning=FA
a qui ofendre.
Hist=F2ricament eren m=E9s susceptibles. El 7 de juny del 1862 van penjar
William Bruce Mumford a Nova Orleans per despenjar una bandera de la
Uni=F3, =E9s a dir, del Nord, aleshores en guerra civil amb els Estats
confederats del Sud. Mumford duia la bandera a l=92alcalde quan la
multitud furiosa la va esparracar. El general de la Uni=F3 Benjamin
Butler, tamb=E9 furi=F3s, va fer penjar Mumford, que a peu de forca va
pronunciar un sentit discurs sobre l=92aut=E8ntica dignitat de les barres
i les estrelles, per les quals ell ja havia lluitat contra els indis i
a M=E8xic. Butler va acabar deshonrat, deprimit i buscant feina per a la
v=EDdua de Mumford.
Des de llavors a Am=E8rica no es castiga ning=FA faci el que faci amb el
s=EDmbol nacional. I aix=F2 que des del 1968, quan un munt d=92americans
cremaven la seva pr=F2pia ins=EDgnia per protestar contra la Guerra del
Vietnam, pr=E0cticament no passa any que el Congr=E9s americ=E0 no voti
una
reforma constitucional per aquest tema. Tampoc no passa any sense que
el Tribunal Suprem tombi la reforma en nom de la Primera Esmena, que
blinda la llibertat de pensament i de discrep=E0ncia sobre absolutament
tot.
Pateix el Suprem, per exemple, pel notable grapat de nord-americans
musulmans, testimonis de Jehov=E0 i deixebles d=92altres religions que
prohibeixen saludar una bandera. Segons quina llei es fes, podrien
anar tots a la pres=F3. Fins i tot es podria dictar una ordre de recerca
i captura contra Zapatero per no haver-se al=E7at al pas de l=92ensenya
americana, quan aquesta desfilava per Madrid...
L=92any passat la Teresa Richards, una dona de Connecticut que t=E9 un
fill fent el soldat a l=92Afganistan, va plantar les barres i les
estrelles al mig del jard=ED de casa. Casa la Teresa Richards =E9s un
condo, un condomini comunitari, i la comunitat no vol banderes. Van
saltar espurnes. Finalment van arribar a un comprom=EDs: la Teresa
mantindria la bandera, per=F2 no al bell mig del jard=ED, sin=F3 en un
rac=
=F3
m=E9s discret.
Com ha dit algun cop Barack Obama, =93aquells que cremen la bandera
destrueixen el s=EDmbol de la llibertat; per=F2 esmenar la Constituci=F3
per=
castigar aix=F2 destruiria en part la llibertat mateixa=94. Potser els
americans tenen la bandera m=E9s robusta i m=E9s omnipresent del m=F3n per
alguna cosa... I d=92altres tenen el que tenen perqu=E8 d=92on no n=92hi
ha,=
definitivament no en raja...
|
