Editorials
UN PERILL GREU: ELS BAOBABS LING=DC=CDSTICS A CATALUNYA !
11.05.2008 - 15:24
" Compte amb els baobabs"
QUIM GIBERT
El terra del B612, l'asteroide on habitava el petit pr=EDncep, estava
infestat de llavors de baobab. Per al jovencell personatge d'Antoine
de Saint-Exup=E9ry, es tractava d'=ABunes llavors terribles=BB perqu=E8
=ABd=
'un
baobab, si no hi ets a temps, ja no te'n pots desfer mai m=E9s. Ocupa
tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta =E9s massa
petit i hi ha massa baobabs, el rebenten=BB. Aix=F2 explica que els
matins, un cop llevat i arreglat, el petit pr=EDncep tamb=E9 arregli
=ABamb
compte el planeta. T'has d'obligar regularment a arrencar els baobabs
aix=ED que els distingueixes (...) =C9s una q=FCesti=F3 de disciplina=BB.
El nostre homenet sap que arreu creixen bones i males herbes, de les
quals hi ha llavors que =ABs=F3n invisibles. Dormen en el secret de la
terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se... Aleshores
s'estira, i primer creix t=EDmidament cap al sol un petit i inofensiu
branquill=F3 molt bonic (...) Per=F2 si =E9s una planta dolenta s'ha
d'arrencar de seguida, aix=ED que la reconeixes=BB.
En un context fictici com el que ens pinta el petit pr=EDncep, la
proliferaci=F3 a tort i a dret de baobabs converteix aquests magn=EDfics
arbres en un aut=E8ntic perill per a la sostenibilitat de l'asteroide.
En el Senegal i a d'altres punts de l'=C0frica negra, en canvi, el
baobab =E9s un arbre sagrat. La fruita del baobab, per exemple, =E9s
utilitzada per fer minvar els mals de panxa i altres malestars.
Saint-Exup=E9ry, que exercint d'aviador va anar de La Seca a La Meca,
ens fa observar que all=F2 que =E9s benefici=F3s i estimat en un indret,
no
necess=E0riament =E9s benefici=F3s i estimat a tot arreu. Ans al contrari,
pot causar estralls irreversibles en altres indrets, especialment quan
creix de forma indiscriminada. La massificaci=F3 i les tend=E8ncies
invasives no nom=E9s provoquen din=E0miques destructives en l'=E0mbit
natural,
sin=F3 tamb=E9 en el ling=FC=EDstic. La degradaci=F3 del territori =E9s
directament pro****cional a la degradaci=F3 de la llengua territorial,
sobretot quan aquesta =E9s una llengua minoritzada. Tan sols cal
passejar per les zones tur=EDstiques o sobrepoblades per verificar-ho.
Els fluxos migratoris preocupants s=F3n aquells que es produeixen en
massa. En aquest sentit, des de les darreries del segle XIX fins avui,
el Principat de Catalunya no ha deixat de rebre fornades de
nouvinguts, b=E0sicament de terres de parla castellana.
Tant cert =E9s, que dels dos milions d'habitants de fa un segle llarg
hem passat a tenir-ne m=E9s de set. Probablement =E9s un fenomen =FAnic a
Europa per=F2 que for=E7osament ha de repercutir en l'equilibri natural i
ling=FC=EDstic. Cal constatar, per=F2, que els primers murcians arribats a
Barcelona, arran dels projectes urban=EDstics que envoltaven l'Exposici=F3
Internacional de 1929, f=E0cilment es van integrar tan con=F2micament com
ling=FC=EDstica. Posterioment l'adaptaci=F3 dels immigrants ha estat m=E9s
complicada. I =E9s que molts no han volgut adoptar el catal=E0 ni en el
decurs dels 30 anys de postfranquisme. Aix=F2 explica que els que
aterren ara d'Am=E8rica del Sud i altres continents no tinguin referents
clars on emmirallar-se i que sovint tampoc vulguin aprendre la nostra
llengua. =C9s aleshores quan el castell=E0, l'angl=E8s, el franc=E8s, el
****tugu=E8s... esdevenen veritables baobabs ling=FC=EDstics. Perqu=E8 un
cop=
arrelen en l'espai vital d'altres lleng=FCes, generalment les que no
tenen estat propi, es produeixen desgavells ling=FC=EDstics. O, si voleu,
ecoling=FC=EDstics.
Ben mirat, l'episodi principesc amb els baobabs no =E9s m=E9s que una
impressionant lli=E7=F3 d'ecologia pr=E0ctica, a cavall de l'esfor=E7 i la
tendresa, que desautoritza a aquells que han volgut fer passar El
petit pr=EDncep per un conte infantil d'all=F2 m=E9s innocent.
* Quim Gibert, psic=F2leg i coautor d'Elogi de la transgressi=F3
|
